Artistes
Bridget Riley
Riley investiga ritmes lineals i contrastos que generen vibració i moviment aparent. Les sèries de barres i ondulacions dels seixanta van establir clàssics de l’Op Art; a partir dels setanta introdueix color per modular el flux i la lluminositat percebuda. El seu procés és altament sistemàtic, però busca una experiència perceptiva física i temporal en el públic. Obres com Movement in Squares o Cataract mostren com petites variacions de fase desencadenen moviments interns.
Victor Vasarely
Considerat “pare” de l’Op Art, Vasarely desenvolupa un alfabet geomètric aplicable en múltiples combinacions. Les seves malles deformades —sèries Vega— creen bombaments que insinüen volum i elasticitat espacial. Influït pel constructivisme i la ciència de la percepció, va propugnar un art universal, serial i integrable en l’arquitectura i el disseny.
Carlos Cruz-Diez
Cruz-Diez centra la recerca en el color com a fenomen autònom: en les sèries Physichromie i Chromointerférence el to canvia amb el desplaçament de l’espectador i la llum. No pinta objectes: construeix situacions cromàtiques on el color “succeeix” al temps i a l’espai, independent de forma i suport. Aquest enfocament va renovar la relació entre percepció, moviment i color en el cinetisme llatinoamericà i internacional.
Jesús Rafael Soto
Soto treballa amb vibracions lineals i objectes suspesos (Penètrables, relleus, mòduls metàl·lics) per confondre plà i profunditat. El moviment del cos activa l’obra: l’espai es torna porós i inestable. La seva recerca connecta l’Op Art amb la escultura cinètica, transformant la visualitat en experiència física.
